El centre d’Optometria  i Teràpia Visual Viera Visió i l’Associació de Malalts i Famílies d’Ictus de Lleida (AMILL) han formalitzat un acord de col·laboració per millorar l’atenció visual de les persones afectades per un ictus, facilitant l’accés a tractaments optomètrics específics.

L’ictus és una de les principals causes de Dany Cerebral Adquirit (DCA), i sovint comporta conseqüències que van més enllà de les seqüeles motores habituals. Moltes persones que han patit un ictus presenten alteracions visuals que passen desapercebudes, però que afecten significativament la seva autonomia i qualitat de vida. La pèrdua de camp visual, la visió doble, la dificultat per enfocar, la fotofòbia o la desorientació espacial en són només alguns exemples.

“Gairebé tots els pacients que han patit un ictus tenen compromesa la postura, no només per qüestions motores, sinó perquè perceben el terra i l’espai de forma alterada”, explica Gemma Viera, òptica optometrista especialitzada en rehabilitació visual. “Amb la plasticitat cerebral que tenim, la rehabilitació visual pot contribuir a millorar el rendiment visual i postural de la persona i, amb això, la seva qualitat de vida”.

Gràcies a aquest acord, les persones associades a AMILL podran accedir a avaluacions visuals personalitzades i tractaments específics de rehabilitació visual a Viera Visió, que treballa coordinadament amb altres professionals de la salut per abordar el procés de recuperació des d’un enfocament global.

Amb aquest conveni, Viera Visió reafirma el seu compromís amb la salut visual com a part essencial del benestar i l’autonomia de les persones, especialment en casos en què una bona rehabilitació pot marcar una gran diferència.

Foto: Dia de la signatura de l’acord, hi van participar Gemma Viera, responsable del centre; Carme Monsó, vicepresidenta d’AMILL, i Ramon Fornos, secretari de l’associació

L'entrada Viera Visió i AMILL signen un acord per facilitar el tractament de disfuncions visuals en persones que han patit un ictus ha aparegut primer a Viera Visió.

L’augment sostingut d’aquesta condició s’atribueix, en gran part, a factors ambientals com el descens d’activitat a l’aire lliure i l’increment d’hores davant de pantalles. Aquesta exposició prolongada a visió de prop, especialment en nens i nenes en edat escolar, accelera el desenvolupament de la miopia i en complica el control.

Davant d’aquesta realitat, Viera Visió s’adhereix enguany a la Setmana Mundial de la Consciència sobre la Miopia (Myopia Awareness Week), impulsada per la BHVI (Brien Holden Vision Institute), una fundació sense ànim de lucre amb seu a Austràlia, dedicada a la recerca, l’educació i l’accés global a la salut visual. L’objectiu de la campanya és generar coneixement i promoure accions efectives per reduir l’impacte de la miopia arreu del món.

A Lleida, Viera Visió hi participarà amb dues jornades de cribatge visual gratuït adreçat a infants de 7 a 10 anys, els dies 21 i 31 de maig, a les seves instal·lacions de la Rambla Corregidor Escofet, 44. Aquestes revisions permetran detectar precoçment signes de miopia i informar les famílies sobre les opcions actuals de control i tractament.

“La miopia és un dels grans problemes oculars del segle XXI, però tenim eines per evitar-ne les formes més greus. La detecció precoç és clau, i la prevenció comença per sensibilitzar famílies i educadors”, explica Gemma Viera, òptica optometrista i responsable del centre.

A més del cribratge, Viera Visió durà a terme una campanya informativa a les xarxes socials per fomentar hàbits visuals saludables, com passar més estona a l’exterior, controlar el temps de pantalla i fer revisions visuals periòdiques.

Les places per a les revisions són limitades i cal demanar cita prèvia.

L'entrada Viera Visió oferirà cribatges visuals gratuïts a infants per detectar precoçment la miopia ha aparegut primer a Viera Visió.

El taller va combinar informació, pràctica i una bona dosi d’humor i caliu. Es va parlar de com envellim, de l’impacte que té l’estil de vida (alimentació, activitat física, relacions socials) sobre la salut, i de com aquests factors influeixen directament en la visió.

També es va explicar la diferència entre oftalmòleg i optometrista i el paper complementari de cada professional. Des de Viera es fa una feina preventiva i de diagnòstic de disfuncions visuals, amb una mirada global a la salut ocular i derivant als especialistes mèdics quan cal. I en casos de pèrdua visual, es treballa també la rehabilitació, amb solucions adaptades i suport personalitzat.

Durant el taller, les participants van poder provar simuladors de diferents patologies visuals (com la degeneració macular, el glaucoma o la retinopatia diabètica). També es va fer una introducció pràctica a les ajudes òptiques i no òptiques per a persones amb visió fràgil o baixa visió, i es van fer activitats per demostrar que la visió també es pot entrenar: coordinació, agilitat visual, memòria… Tot amb molt bon humor i ganes de posar-ho en pràctica.

La sessió es va tancar amb una idea clau, projectada a l’última diapositiva i compartida amb un somriure. Un lema inspirat en les paraules de la biòloga Mónica de la Fuente: “Menjar la meitat, caminar el doble, riure el triple i exercitar la visió”.

Una recepta per envellir millor, també des de la visió.

L'entrada La visió es pot entrenar, també quan som grans ha aparegut primer a Viera Visió.

És una especialitat esportiva de tir que simula la caça i constitueix una alternativa a aquesta. La competició es desenvolupa amb carabines d’aire comprimit (escopetes de balins específiques) al llarg d’un recorregut en camp obert, en plena natura.

Els tiradors, dividits en esquadres, han d’enderrocar una sèrie de petites siluetes metàl·liques fixes, la forma de les quals simula espècies cinegètiques (animals de caça) col·locades a distàncies desconegudes pels tiradors. Aquests s’ajuden d’un visor telescòpic per calcular aquestes distàncies i corregir el tir.

Per què és important la precisió visual en la pràctica d’aquest esport?

Visualment, aquest esport requereix posar en joc diferents habilitats visuals, com per exemple:

• Enfocar amb nitidesa a diferents distàncies.
• Localitzar i fixar el blanc situat a l’infinit.
• Bona discriminació figura-fons i visió de contrast per distingir-la de l’entorn.
• Acomodar la visió a mitjana distància per poder ajustar els diferents elements del visor per centrar bé la mira.
• Ubicar-se bé a l’espai amb la visió perifèrica, usant l’ull no dominant.

La coordinació de totes aquestes habilitats permet aconseguir la precisió visual necessària per fer diana. A més, aquestes habilitats es poden millorar amb entrenament visual. També es poden potenciar amb lents oftàlmiques específiques que permetin no només enfocar amb més claredat, sinó millorar la visió al contrast i reduir els reflexos tant del visor com al voltant del blanc i així tirar de forma molt més relaxada.

En la fotografia, l’esportista està utilitzant unes lents amb filtres selectius polaritzats de base groga. Aquestes li aporten una alta protecció, eliminen la majoria dels reflexos lluminosos i milloren el contrast i els relleus en diferents condicions d’il·luminació ambiental, és a dir, tant en dies foscos i ennuvolats com en solejats nota la seva visió relaxada.

Bibliografia

– Federació catalana de caça. Que és el field target?. https://www.federcat.com/legislacio-detall.php?idl=132&idf=85&que_es_el_field_target

– Zona Zero Field Target. Field Target Zona zero. https://www.zzfieldtarget.org/

– Asociación Zona Centro Field Target. Czcft. http://www.czcft.es/

– Addictive.

L'entrada Field Target: la importància de la precisió visual en la pràctica d’aquest esport ha aparegut primer a Viera Visió.

Les ulleres esportives han de complir tres requisits:

• Comoditat
• Protecció
• Qualitat de visió

Tot això s’aconsegueix gràcies a la tecnologia més avançada i buscant la màxima sostenibilitat.

A l’hora d’escollir la ullera esportiva hem de tenir en compte diferents aspectes, com el disseny i el material de la muntura, la forma de les lents, el material, els filtres i tractaments ideals per la pràctica del teu esport, perquè l’objectiu és obtenir la màxima seguretat i assolir la millor qualitat de visió.

La muntura: com ha de ser?

• Disseny lleuger i aerodinàmic.
• Materials sostenibles i resistents a impactes (si és necessari).
• Diàmetre major o menor segons l’esport que es practiqui.
• La curvatura afectarà el camp visual.
• Sistema de ventilació per evitar l’embafament.
• Bisell segur per permetre que les lents saltin cap enfora.
• Proteccions nasals i laterals necessàries en esports amb alt risc d’impacte.
• Varetes pensades per subjectar-se perfectament al cap i incorporar sistemes per flotar si hi ha risc de caure a l’aigua.

Les lents:

El material és decisiu si el que cal és seguretat. El disseny afectarà la qualitat de la visió, així com els gruixos, al pes i al confort. A més, la multifocalitat personalitzada i en posicions no estàndard permetrà adaptar-se a l’esport.

Els tractaments i els filtres:

Aquests són claus quan parlem de protecció, millora del contrast, prevenció de l’enlluernament o polivalència segons l’ambient. Usar tractaments antireflectants en la cara externa o en ambdues (externa i interna) pot ser decisiu quan, per exemple, un tenista juga en condicions de baixa il·luminació.

Fer servir lents polaritzades permet filtrar els raigs lluminosos que cauen en una determinada direcció, i així s’eliminen reflexes i es millora la visibilitat. Aquest aspecte és crucial en els esports aquàtics o pescadors i, en canvi, pot resultar un inconvenient per a un pilot d’aviació, ja que pot impedir-li veure els reflexos de l’aigua i augmentar el risc d’accident.

Les lents fotocromàtiques poden ser de gran ajuda per als ciclistes i atletes, perquè la lent canvia el nivell de transmissibilitat de la llum segons el nivell de radiació ultraviolada o de la temperatura ambiental.

Finalment, utilitzar filtres que seleccionen el pas de la llum i milloren el contrast és clau per aportar la visibilitat i la protecció perfecta, adaptada a l’esport. Un jugador de golf escollirà lents verdes probablement, en canvi, un practicant de tir les preferirà taronja.

Graduem les teves ulleres esportives i t’assessorem en la millor elecció per a la pràctica del teu esport. Demana’ns informació.

*Imatge cedida per Julbo – Sr. Maxim Marotte

L'entrada Sabies que escollir les ulleres esportives adequades t’ajudarà a millorar el rendiment visual i la seguretat durant la pràctica esportiva? ha aparegut primer a Viera Visió.

Les 3 claus de la visió en el pàdel

1. Coordinació ull-mà-peu. És l’habilitat que integra els ulls, les mans i/o els peus i permet realitzar moviments precisos i oportuns per escollir i executar el cop precís.
2. Visió perifèrica. Amb la visió central colpeges la pilota, però amb la perifèrica visualitzes l’entorn i pots situar-te, realitzar lectures de joc i percebre el forat a l’altre costat de la pista. Es pot entrenar i millorar.
3. Temps de reacció. És la capacitat de reaccionar a la màxima velocitat quan reps la pilota i d’anticipar-te, et farà millorar com a jugador. Per què fer una volea, si pots fer un revés o un remat?

D’altra banda, en qualsevol activitat esportiva una bona coordinació corporal és fonamental, ara bé en el pàdel és clau un desenvolupament òptim de la coordinació entre ull i mà, és a dir una coordinació viso-motora òptima si volem encertar la bola cada vegada que efectuem un cop.

Alhora, tot els esports de raqueta posseeixen una gran implicació dels aspectes perceptiu-motrius en el joc, per això si volem millorar cal treballar aquest grup d’habilitats visuals i veurem que pot aportar grans millores (descarrega’t la guia d’exercicis que trobaràs en aquesta entrada).

Per tant, si vols millorar el teu joc de pàdel, no descuidis la teva visió! Fes-te una exploració visual on s’avaluïn les habilitats que et permetran assolir el millor nivell de joc.

Guia d’activitats per millorar les teves habilitats visuals en el pàdel

*Imatge destacada de la jugadora Patty Llaguno cedida per Addictive

L'entrada Per què és important la visió en el pàdel? ha aparegut primer a Viera Visió.

El nombre de persones afectades per miopia està creixent globalment de forma exponencial. S’estima que actualment a Europa més del 30% de la població és miop i es calcula que l’any 2050 afectarà a la meitat de la població. A Àsia el nombre de persones afectades ja arriba al 80%. Per tant, la miopia s’ha convertit en un problema de salut pública global. Es preveu que la miopia patològica sigui la causa més freqüent de discapacitat visual irreversible i de ceguesa en tot el món.

Què és la miopia?

La miopia és un defecte refractiu on els raigs de llum que provenen de l’infinit s’enfoquen per davant de la retina, de manera que els objectes situats a distàncies llunyanes es veuen borrosos.

Això succeeix o bé perquè el globus ocular és massa llarg o les lents que conté (còrnia i  cristal·lí) tenen una potència òptica més gran del que és habitual.

Hi ha diversos tipus de miopia: simple, magna o alta i patològica. Tenint en compte el valor de la refracció, es considera miopia simple quan és menor de 6,00D i miopia magna o alta miopia quan és igual o superior a 6,00D i la longitud axial és més gran de 26,00mm. Cal ser conscient que la miopia magna es converteix en patològica quan presenta canvis anatòmics i estructurals que es consideren patològics.

Per què la miopia importa?

Tenir miopia és molt més que veure borrós de lluny. La miopia, a mesura  que augmenta, provoca canvis anatòmics i estructurals, de manera que el risc de patir complicacions oculars està directament relacionat amb la seva magnitud.

L’augment de la longitud del globus ocular en els ulls miops és la causa d’aquests canvis i de la possibilitat de patir diferents patologies com cataractes, glaucoma, despreniments de retina, degeneració macular miòpica i neuropatia òptica.

En alguns països les conseqüències de l’alta miopia han esdevingut una de les causes més comunes de ceguesa irreversible.

La miopia es presenta cada cop amb més freqüència en nens de més curta edat, la qual cosa suposa més risc de patir patologies que amenacin la salut visual en l’edat adulta. Les patologies que van associades a la seva magnitud, l’augment exponencial i la seva presència en nens cada cop més petits ha conduït a la realització de múltiples estudis i actualment estan obertes diverses línies de recerca que tenen per objectiu entendre les causes d’aquesta altra pandèmia mundial, descobrir com prevenir-la i controlar-ne la seva progressió.

A Viera Visió, com a òptics-optometristes professionals de la visió, tenim una responsabilitat ètica en el maneig de pacients en edat pediàtrica, vetllem per la importància de la detecció primerenca, de l’educació dels infants i joves, d’informar sobre els diversos tractaments i de proposar tractament òptics  pel control de la progressió de la miopia.

Com retardar l’inici o la progressió de la miopia?

• Passar més temps a l’aire lliure: els nens haurien d’estar com a mínim entre 80 i 120 minuts exposats a la llum solar.
• Evitar el retard en la producció circadiana de la melatonina, vigilant els ritmes de son en els nens.
• Tenir cura de la dieta: nivells adequats de Vitamina D i no ingerir massa sucres i greixos saturats, ja que afavoreixen l’elongació axial.
• Regular les hores dedicades a la visió de prop, als dispositius electrònics i pantalles: exigeixen una demanda visual massa alta de forma que es difícil obtenir una imatge nítida i enfocada durant totes les hores dedicades a tasques de visió propera. Això pot afavorir l’increment de la longitud axial de l’ull.

Quins tractaments existeixen?

• Tractaments farmacològics: atropina aplicada en diferents concentracions ha demostrat ser eficaç en la disminució de la progressió de la miopia.
• Tractaments òptics: lents oftàlmiques amb desenfocament perifèric, lents de contacte toves de desenfocament perifèric miòpic i l’ortoqueratologia són tractaments amb evidència científica que redueixen el creixement del globus ocular.

[González Meijome JM, 2021]  

International Myopia Institut

[Batres L, 2022]

[Benavente A, 2021]

[Chakraborty R, 2021]

L'entrada Per què la miopia importa? Per què és important realitzar accions preventives? ha aparegut primer a Viera Visió.

El 80% de la informació que processa el nostre cervell la rebem a través dels ulls. Per això, quan conduïm un vehicle, tenir una bona visió és clau!

La conducció requereix concentració i unes habilitats visuals òptimes per proporcionar una conducció segura.

Aquestes són algunes de les capacitats visuals bàsiques per a la conducció:

• Agudesa visual (definició o detall amb què es perceben els objectes)

• Visió Estereoscòpica

• Camp visual (espai total que s’abasta amb la visió en mirar un punt central)

• Sensibilitat al contrast (capacitat per discriminar un objecte del fons en què es troba)

• Temps de recuperació davant l’enlluernament (pèrdua de visió de curta durada, de 3 a 5 segons, després de l’exposició a una llum més intensa que la il·luminació general)

• Percepció cromàtica (capacitat de diferenciar els colors)

Agudesa visual

L’agudesa visual és la definició o detall amb el qual es perceben els objectes. Es veu directament afectada per les ametropies (miopia, hipermetropia i/o astigmatisme) no corregides o per determinades patologies.

Si els defectes refractius (ametropies) no estan ben compensats, dificulten la percepció dels senyals o marques viàries, provoca el càlcul erroni de distàncies de seguretat i velocitat d’altres vehicles i, en conseqüència, s’alteren els temps de reacció.

En conducció nocturna l’agudesa visual es redueix un 70% i la percepció de la profunditat pot arribar a ser 7 vegades més baixa. Per això, la conducció en condicions de baixa il·luminació i amb una mala visió és un clar risc de patir un accident.

Camp visual

El camp visual és l’espai total que s’abasta amb la visió en mirar un punt central. Permet percebre l’escena amb amplitud i és més rellevant que l’agudesa visual quant a risc d’accident al cotxe.

Si està alterat, provoca dificultats per gestionar canvis de carril, avançaments, irrupcions laterals de vianants a la calçada i incrementa l’angle mort.

Per altra banda, a mesura que s’incrementa la velocitat de conducció, les imatges es tornen més confuses, de forma que, a efectes pràctics, es redueix la visibilitat. Si la velocitat és molt alta, la vista del conductor pateix quelcom semblant a l’efecte túnel, és a dir, el camp de visió queda tan reduït que es té la sensació de circular per un túnel. (TuOptometrista.com)

És per això que el camp visual depèn directament de la velocitat del vehicle. A menor velocitat, major grau de la via és possible abastar amb la visió.

A 35 km/h es cobriria aproximadament un angle de 104º. Així seria fàcil detectar objectes situats fora dels marges de la carretera.

A 65 km/h es reduiria la visió perifèrica, sols es podrien observar 70º de la via.

A 100 km/h l’angle de visió perifèrica baixa fins als 42º. Això limita la percepció d’elements molt propers a la calçada o en el carril del costat.

A 130 km/h apareix l’anomenat “efecte túnel”, limitant la visió a sols un angle de 30º.

Es deixen de percebre objectes perifèrics a ambdós costats de la via, com senyals, semàfors, animals que poden irrompre a la carretera, obstacles o vianants. A aquesta velocitat, el conductor pot no ser capaç d’advertir una situació de risc que succeeixi en l’exterior de la via, ja que estaria fora del camp visual.

A 150 km/h es produeix el “cataclisme perceptiu”. Aquest efecte consisteix en la pèrdua de la visió perifèrica i la impossibilitat per avaluar correctament distàncies i velocitats.

Cal recordar que una reducció de la velocitat de sols 10 km/h pot millorar la visió perifèrica entre 7º i 10º.

Sensibilitat al contrast

És la capacitat per discriminar un objecte del fons en què es troba, és a dir, que el permet distingir quan el contrast entre l’objecte que mirem i el fons és reduït.

És una habilitat molt important en la conducció, perquè malgrat tenir un 100% d’agudesa visual, si la sensibilitat al contrast és baixa, pot dificultar molt la conducció de nit, amb l’enlluernament o en situacions climatològiques adverses com la boira. A la ciutat pot dificultar veure els vianants a les voreres o patir més fatiga visual.

Enlluernament

El temps de recuperació davant l’enlluernament és la pèrdua de visió de curta durada, de 3 a 5 segons, després de l’exposició a una quantitat excessiva de llum per al sistema visual receptor.

En cas d’enlluernament per un altre vehicle, aquesta capacitat de recuperació és clau. Només cal pensar que a 120 km/h, un temps de recuperació de 5 segons significa recórrer 170 metres sense una visió correcta i segons l’estudi realitzat pel COOOC, Essilor, Fesvial i INTRAS de la Universitat de València, el 45% de conductors catalans triga més de 20 segons en recuperar totalment la visió central.

S’incrementa més en persones amb cataractes i és més freqüent en els operats de cirurgia refractiva.

Aquestes capacitats visuals es poden veure alterades per nombroses malalties o trastorns, tant del propi òrgan de la visió (cataractes, glaucoma o alteracions de la refracció, com la miopia, astigmatisme…), com per malalties d’altres òrgans o sistemes, com la diabetis, també per determinats medicaments, l’envelliment natural i per la fatiga, la falta de son i l’alcohol, ja que disminueixen sensiblement els reflexos neuromotors, essencials per prendre decisions en diferents condicions de lluminositat i quan tot està en moviment.

A més a més, cal tenir molt present el grau d’atenció, ja que si aquest és baix, la capacitat visual i el temps de reacció es redueixen molt. El cansament físic o l’ús del telèfon mòbil en són dos exemples, malauradament freqüents.

Quant al mòbil, tots sabem el risc que suposa conduir mentre l’utilitzem, el que no teníem tant clar és que el risc no està tant en desviar la mirada de la carretera sinó en la pèrdua d’atenció que suposa estar pendent d’una conversa, inclús amb el sistema de mans lliures.

Recomanacions als conductors:

• Unes ulleres de sol que evitin l’excés de llum fan la conducció més confortable.
• Sense que hi hagi patologia, algunes circumstàncies fan perdre camp visual, com alguns elements de l’estructura del vehicle. Per reduir-ne l’efecte cal fer un ús continu dels retrovisors i incrementar els moviments oculars i de rotació del coll.
• Utilitzeu les ulleres o lents de contacte per aconseguir la millor visió al volant.
• Si teniu necessitat d’usar ulleres “de prop” és recomanable que empreu unes ulleres progressives per observar millor la informació que rebeu a través del tauler del vehicle.
• Si noteu dificultats per conduir de nit (no distingiu bé els senyals, no calculeu bé la profunditat, etc.), eviteu conduir de nit o quan hi hagi males condicions de lluminositat (pluja, boira…).
• Si patiu dificultats de camp visual, cal reduir la velocitat; en augmentar la velocitat es redueix el camp de visió.
• Si preneu algun fàrmac que afecta la vostra visió, seguiu els consells del vostre metge i eviteu la conducció.
• Quan la sensibilitat al contrast s’altera, cal evitar la conducció del capvespre a l’alba. Existeixen ulleres amb filtres selectius que permeten millorar-la.
• Si a la conducció nocturna s’hi afegeix l’alcohol no només es veuran afectades les aptituds psicomotores del conductor, el grau d’atenció i el temps de resposta, també es pot alterar la qualitat de la visió. A mesura que augmenta la concentració d’alcohol a la sang, disminueix la capacitat de discriminació visual i la capacitat de rebre estímuls visuals perifèrics.
• Abans de viatjar, feu-vos una exploració visual.

Bibliografia:

Campanya iniciada l’any 2020: La seguretat viària comença per una bona visió, realitzada per Essilor, el COOOC (Col·legi Oficial d’Òptics-Optometristes de Catalunya) i la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA) i INTRAS de la Universitat de València per conscienciar als conductors.

Anna Gombau, 12 juny 2020TFG: Anàlisi de la pèrdua d’habilitats i reflexes durant la conducció associades a l’envelliment.

Dra. Elena Valdés. Revista Trànsit i Seguretat Viària –a la secció dedicada a la Salut Vial.

TuOptometrista.Com – Colegio Oficial de Ópticos- Optometristas de Andalucía.

L'entrada Visió i conducció: conceptes bàsics i recomanacions ha aparegut primer a Viera Visió.

CAUSES DE L’AMBLIOPIA:

1. Falta d’alineament entre els dos ulls (estrabisme).

2. Diferència entre la nitidesa de les imatges que veu cada ull, a causa de valors d’hipermetropia, miopia o astigmatisme desiguals entre ambdós ulls.

3. Usar la compensació òptica massa tard quan existeix un error refractiu elevat (miopia, hipermetropia o astigmatisme) en ambdós ulls.

4. Privació de la visió d’un ull a causa d’una manca de transparència dels diferents medis oculars.    

SÍMPTOMES

Els símptomes sovint no són obvis, sobretot si l’ambliopia afecta a un sol ull.

Al realitzar una exploració visual veurem que, a més a més de presentar una agudesa visual pobra, la resta d’habilitats visuals també estan afectades: la fixació, la motilitat ocular, l’acomodació (enfoc), el processament de la informació visual i la visió binocular (coordinació entre ambdós ulls).

TRACTAMENT

Existeixen diferents opcions de tractament:

1. Compensació adequada del defecte refractiu existent (hipermetropia, miopia o astigmatisme), mitjançant ulleres o lents de contacte.
2. Oclusió
3. Teràpia Visual: Si volem aconseguir que la visió assoleixi el seu màxim potencial i els resultats es mantinguin no és suficient realitzar un tractament amb oclusions, cal estimular activament la via visual afectada. Per això és important incorporar dins del tractament la teràpia visual, amb l’objectiu de millorar les diferents habilitats visuals deprimides i ensenyar al cervell a usar ambdós ulls conjuntament.

Cal saber que l’ull gandul no es recupera per sí sol i si es diagnostica de gran el tractament és més llarg i menys efectiu.

Per això es recomana que es realtizi als nens un primer examen optomètric comportamental als 6 mesos (sobretot si hi ha antecedents o sospites) i després, als 3 anys.

L'entrada Què es l’ambliopia o Ull Gandull? ha aparegut primer a Viera Visió.

La conseqüència és que la visió pot esdevenir borrosa a totes les distàncies. Si la persona mira una cercle amb ratlles iguals en el seu interior, és incapaç d’enfocar-les totes amb la mateixa nitidesa. La borrositat s’acusarà més o menys en funció de la magnitud de l’astigmatisme.

És habitual trobar-lo associat a miopia o a hipermetropia.

L’astigmatisme pot causar alguns dels següents símptomes: mal de cap, llagrimeig, fatiga visual, visió borrosa o posició compensadora del cap.

DETECCIÓ

Un examen optomètric comportamental ens permetrà entendre quins tipus i magnitud d’astigmatisme té la persona i quina és la causa que el provoca, per així poder decidir quina és la millor solució per eliminar els problemes visuals que aquest està provocant.

TRACTAMENT

Gairebé tots els nivells d’astigmatisme poden compensar-se amb ulleres, lents de contacte o cirurgia refractiva.

L'entrada Astigmatisme. Detecció i tractament. ha aparegut primer a Viera Visió.